El Cocou Teatre

"ELS PASTORES MUSICALS" TENEN PREMI ATENEU

2012-01-19T11:24:00.000-08:00

Els Pastorets Musicals han estat guanyadors del segon premi en innovació i creativitat en cultura tradicional i popular dels Premis Ateneus 2011. Un premi que ha estat un reconeixement a nivell nacional de la feina feta aquest 10 anys en aquest espectacle musical de les festes de Nadal a Arenys de Munt.
Els Pastorets Musicals són un referent en l'utilització d'una tradicio ben nostrada explicada en un llenguatge jove, per gent jove. El gruix de l'obra esta formada per actors i actrius de 16 a 25 anys i les propostes de cançons i músiques provenen d'aquesta generació. També hem de destacar la implicació de les generacions més joves encara, infants, i el suport incondicional de les generacions posterior de 30 anys fins a 82 anys que escolten i ajuden a tirar endavant aquestes proposta innovadora!
Moltes felicitats a tots que durant aquests 10 anys heu puja't dalt de l'escenari per cantar la vostra canço i sempre podreu dir: "Jo vaig cantar en Els Pastorets Musicals!"

"ELS PASTORETS MUSICALS" FINALISTES DELS PREMIS ATENEUS 2011

2011-12-06T02:47:00.001-08:00

Altra cop "Els Pastorets Musicals" han estat finalistes dels Premi a la creativitat en cultura popular i tradicional dels Premis Ateneu. El lliurament serà el pròper 21 de desembre de 2011 a les 8 vespre al Caixa Forum.
Aquest nomenament a finalistes ja és un reconeixement a la feina feta durant aquest 10 anys de "Els Pastorets Musicals" com a una nova manera d'entedre el fet nadalenc.

ELS PASTORETS MUSICALS

2011-12-04T02:57:00.001-08:00

Els Pastorets Musicals són un espectacle musical de dues hores de durada on la interrelació entre els actors i el públic arriba en un estat màgic. L'agilitat del text que uneix les diferent escenes musicals desemboca en un ritme en què et fa viure la tradició catalana dels pastorets en un context actual i modern sense deixar de costat el referent religiós del fet.
Una orquestra en directe i més de seixanta cantants/es, actors i actrius dalt de l'escenari acompanyats amb els efectes de foc i só, amb un treball acurat de tramoia ens fa gaudir d'unes diades nadalenques ben particulars. La millor manera de conèixer Els Pastorets Musicals és gaudir de la fascinació de l'espectacle des d'un butaca del Centre Moral.

Project La Cocouera

2011-12-04T02:54:00.001-08:00

OBRES DE TEATRE DE EL COCOU TEATRE

Teatre socia, hisòticl i polític

Llibertat - La Batalla de L'Ebre Joan Mas i Jaurés	"Llibertat- LaBatalla de l'Ebre és una obra de teatre pensada per una dotzenad'actor i actrius on es treballa i s'explica els 115 dies que va durarla batalla més sagnan de la guerra civil. Li enviem per correu electrònic gratuïtament amb la finalitat de difondrepedagogicament la nostra història. Sol·liciteu-la: elcocou@elcocou.com
	"La moto delClergue" és una obra de teatre en record a una època onmolts vicaris es desplazaven en vespa per les comarques gironines. Volser un homenatge a Mn. Mollerussa. 1936-2005. (14 actors) Li enviem per correu electrònic gratuïtament amb la finalitat de difondrepedagogicament la nostra història. Sol·liciteu-la: elcocou@elcocou.com
	BANG, adaptació lliure de El Cocou Teatre sobre els fets(tiroteig) a la Universitat de Columbia. Una obra psicològica de cinc actors on s'experimenta la violencia més extrema. Ideal joves més de 16 anys. Sol·liciteu-la: elcocou@elcocou.com

Sitens una obra de teatre politica o social pots afegir-te al projecte dedivulgació històrica "LA COCOUERA". Gràcies per col·laborar amb nosaltres.

ELS MORTS D'ETC

2011-12-04T02:53:00.001-08:00

Aquest espectacledels Joves de l’Escola de Teatre del Centre ésfruit del treball del curs 08/09i presentat el cap de setmana 14 i 15 de març de 2009 en elCentre Morald'Arenys de Munt.

Agafant de base untext de Jean Paul Sartre, férem una lectura individual ibuscarem un contextproper per poder documentar-nos. Així buscareminformació de la guerra civil,preguntant els avis i àvies com havien viscut i lesdificultats que existirendurant aquells anys. La implicació del grup fouimportantíssima per podercomençar a escriure un text on en cada frase els joves lainterpretavendiferent cada lectura que realitzàvem. Elscol·loquis sobre la guerra, laviolència tant la física com lapsicològica foren interessantíssims. Amés, undels aspectes més tràgics de l’obraés la mort, el sentit de la vida vers lamort. Un tema apassionant en adolescents i molt enriquidor.

Per acabar la sumad’aquests elements i les ganes boges de fer TEATRE han pogutposar en escenaaquesta obra ben seva, dels joves, i és encoratjador com elpúblic els felicitaper la temàtica com per l’actuació.

Els protagonistes són: Ferran (Pau Massip), Clotet (AitorSampere), Francesc (Genard Fabregat), Isabel (AïdaPeña),Luci (Carla Ramos) i Miliciana (Iona Oller).

Els Tècnics imprescindibles són: Jordi Torrent ien Marc Vernis.

Direcció: Joan Mas

Criticapublicada en la revista Cultural TH a l'Abril 2009 per Pilar PascualRamírez

"Els Morts d'Etc" és el fruit del treball de l'aula deteatre dels JOVES D'ETC (Escola de Teatre del Centre). Un grup dejoves, amb inquietuds i amb moltes ganes de transmetre i dir-nos cosesmitjançant el teatre. Els Morts d'Etc, és unaobra treballada, on entre tots i totes han posat la seva petitaaportació, per poder representar l'obra. Una espectacle quedesperta i remou sentiments dels espectadors i espectadores, comés el meu cas.

ElsMorts d'etc, és un petit reflex de les guerres. ELS JOVESD'ETC aconsegueixen transmetre al públicimpotència i angoixa. Ambientada a la guerra civil, onmilitars revoltats fan un interrogatori a quatre milicians. L'objectiumilitar és esbrinar on tenen amagades les armes i el seucap. Els quatre joves que estan en unes golfes esperant se interrogats,saben que parlin o no els mataran. Durant l'escena ens descriuenlaplaça on els seus familiars, amics, amigues, coneguts iconegudes...han mort. Per tant quin sentit té parlar i donara conèixer on es troba el cap i les armes? Dos joves hotenen força clar i suporten tortures, maltractament,violacions...un d'ells, en Ferran, s'acaba suïcidant per noparlar. La Luci és violada moltes vegades i es torna forta ifreda com una pedra, res la fa parlar. En Francesc, el méspetit de tots, intenta no dir res, però les seves companyessaben que pot parlar... per por, per innocència... i l'Isabel, molt innocent, creu que parlant podrà seguir VIVINT.

Untreball interessant i agosarat per l'edat dels joves, peròpotser és necessari què els nostres joves parlind'alguna cosa quan puguin dalt d'un escenari. Vaig assistir al'espectacle esperant un obra de teatre i en vaig sortir amb un nus ala panxa.

Elsomni de tots i totes es seguir vivint, però a quin preu?Volem viure, si, però LLIURES. Quant arriba la mort per unaguerra, la vida acaba perdent importància.

Unavegada que vaig viatjar a Guatemala, un país que ha patit 30anys amb guerres, vaig percebre que per ells la vida no val res, podenmatar a la gent pel carrer per un ajust de comptes, i no passa res!!!Però si ens parem a pensar que durant 30 anys, han estatlluitant, amagant-se, veient com torturen als seus familiars,patint...han creat una ràbia i indiferència queels fa ser indiferents davant la mort. És el quèhan vist i viscut durant molts anys, per tant no li donen laimportància i fins hi tot pot arribar a convertir-se en unfet normal. En canvi per nosaltres és una barbaritat i ensesgarrifa aquesta manera de fer, però molts de nosaltres nohem patit mai una guerra, de primera mà, no hem patit fam iencara que no ens ho sembli ho tenim TOT. Només falta que hovalorem! Fer-m'ho?

COMENTARIA LA WEB DE L'AJUNTAMENT DE LLAVANERES PER LA 12éMOSTRA DE TEATRE DANI TAPIES:

"Els Morts d'Etc" és el fruit del treball de l'aula deteatre delsJOVES D'ETC (Escola de Teatre del Centre). Un grup de joves, ambinquietuds i amb moltes ganes de transmetre i dir-nos cosesmitjançantel teatre. "Els Morts d'Etc" és espectacle que desperta iremousentiments dels espectadors i espectadores, i que aconsegueixentransmetre al públic impotència i angoixa.Ambientada en la guerracivil, on militars revoltats fan un interrogatori a quatre milicians.

Crítica publicada en EL BATEC d’abril 2010 (Revista mensual del Centre Moral) per Enric Jordana.

El lloc, encantador, l’obraimpressionant; els actors, excel·lents; el director, impecable i el públic,callat i mirant. El passat 13 i 14 de març a la sala Corrioles del CentreMoral, la gent jove del teatre ens van complaure amb una obra intensa, maca,emotiva i actual.

      Dins d’un escenari petit,però molt ben decorat i distribuït, aquesta gent jove ens van deixar bocabadatsamb una interpretació impressionant, un joves que de veritat tots ells s’ho vantreballar de valent, s’hi van deixar la pell i van deixar al públic amb un nusa la gola.
Sens dubte, una obra feta per gent amateur, però que sincerament podienhaver estat professionals de debò, ja que, si hagués estat interpretada alTeatre Nacional, el Lliure, el Poliorama..., tan segur que rebria una molt bonacrítica.
Va ser una obra que no va deixar ningú indiferent. Ambientada a la guerracivil espanyola, però podia haver estat ambientada a qualsevol de les guerres,que malauradament, hi ha avui en dia.
    Un drama que ens va fer reflexionar, cosa que no es fàcil avui en dia, dinsdel mon del teatre. No pot haver-hi cap improvisació, i ha d’estat tot molt benlligat, ben interpretat i ben dirigit.
    Felicitats a tota aquesta gent jove, de veritat que val molt la pena el queesteu fent, primer per vosaltres mateixos, per enriquir-vos, per estimular-vos,i després per la gent que us anem a veure, ja que ens deixeu impressionats.
Moltes felicitat i permolts anys. Que aquesta empenta que porteu no desaparegui mai.

Interpretada a Arenys deMunt, Arenys de Mar, Sant Andreude Llavaneres (MostraDani Tapies) i Sant Iscle de Vallalta.

ESCOLA DE TEATRE DEL CENTRE MORAL

2011-12-04T02:52:00.001-08:00

INTERCANVID’ESCOLA DE TEATRE DEL CENTRE 2011

Enguany, els dosgrups joves de l’Escola de Teatre farem un intercanvi amb una altra escola deteatre del Centre Cultural “Els Catòlic” d’Olot.

Un intercanvi noés tant sols anar a Olot a representar les nostres obres que hem treballataquest any a l’ETC, sinó compartir i conèixer joves com nosaltres amb lesmateixes inquietuds pel teatre.

Primer el cap desetmana 28 i 29 de maig d’aquest any quan nosaltres fem el nostre Festival deTeatre, Els del “Els Catòlics” vindran a la tarda per compartir una classe –col·loqui abans de la representacions del vespre.

I el divendres,17 de juny nosaltres pujarem a Olot per retrobar-nos i participar en el sevacloenda de curs.

Des de l’ETCconvidem als socis del Centre a venir a veure les representacions.

Una aposta de El CocouTeatre des del curs 05/06

Ambla voluntat d'acompanyar i mostrar la màgia d'estar daltd'un escenari,El Cocou aposta per agafar-se de la mà dels infants icaminar al seucostat en els primers instants que s'obre el taló del teatredavantd'ells. Així, a l’Escola del Centre entenem elteatrecom una einaexcel·lent per al desenvolupament personal. No espretén només formaractors sinó contribuir a la formació integraldels alumnes: coneixementd'un mateix, seguretat personal, capacitat d'observació,expressivitat,domini del cos i de la veu, treball en equip, responsabilitat,creativitat..

CINCANYS DE MOLTA MERDA!

   El passat 31 de maig de 2009 hem pogut gaudir i riure amb el Festivalde fi de curs de l'Escola de Teatre del Centre (d'ara endavant ETC).L'espectacle “Un recull d'acudits” ha estat lacirereta final d'aquest cinc anys, una maneta, fent teatre amb l'ETC.No podem oblidar la feina feta anteriorment al Centre amb el teatre desde sempre, però en especial els anys noranta amb enBaldomer, la Montse, la Tere i Neus. Van sembrar el què haestat l'ETC.
Enguanthem aconseguit un pas molt important en una entitat: Fer la roda!Actualment els joves d'ETC són els monitor/es de les novesfornades, i aquestes n'hauran d'enfornar-ne més.
També,cal remarcar i felicitar-nos a tots per l'us que n'han fet de l'ETCaltres grups i entitats. ETC som un lloc de cultiu d'actor i actrius.Fixeu-vos:
   El Grup de Teatre del Centre agafa nous actors i actrius de l'ETC.
   Els Escakejats han fet us d'alumnes d'ETC per actuacions Arenys de Munti arreu de la comarca.
   L'organització de la Primavera de les arts ha proposat aalumnes de l'ETC per un espectacle d'òpera.
   A més de col·laborar com actors i actrius enl'espectacle musical “Els Pastorets Musicals” delCentre.
Amés, el joves ETC durant aquest curs han estat treballant enun espectacle propi, “Els Morts d'ETC”, que hacomptat amb la col·laboració d'en Kai i un copestrenada ha rebut una crítica molt animadora a la revistacultural TH.

ETCja té cinc anys de vida com a ETC amb l'esforçdels monitors i monitores que han estat tot l'any fent TEATRE amb elsalumnes amb un objectiu comú què el teatreés esforç, solidaritat i màgia. I peracabar un de les frases que tots els alumnes diuen abans de sortir al'escenari: Molta merda!

BANG

2011-12-04T02:51:00.001-08:00

El 24 de juny de 2007 a les 10 de la nit
El Cocou presentarà la seva nova producció
al patí de la Biblioteca Sant Marti.
Un espectacle de violència i acció que no
us deixarà indiferents.

Dos anys sense haver estrenat cap
espectacle! Ara el 24 de juny de 2007
torna El Cocou amb una obra de violència
i repressió.
Primer va ser Kafka en escriure “El Procés”,
Ara és El Cocou qui presenta “Bang”.

L’acció simple de prémer el disparador
d’un rifle desemboca en una
regressió mental dels fets.
Podríem començar igual que Hobbes quan
iniciava el seu pensament amb la premissa:
“L’home és un llop per l’home.”

Crítica d'Aida Martori Muntsant (periodista)
Format PDF >>>

Fotos de l'espectacle>>>

Interpretada a Arenys de Munt

Entrevista a Joan Mas (Director de la Companyia)

2011-12-04T02:50:00.001-08:00

Entrevista a Joan Mas i Jaurés
Actor i director del grup de teatre El Cocou
“No volem fer un teatre de Festa Major, volem fer un teatre crític i reflexiu”
Joan Mas i Jaurés va néixer el 13 de juliol de 1974 a Arenys de Munt. Com molts
arenyencs, de jove participava a les colònies, al grup de teatre del Centre i a d’altres
activitats del poble. Per això, un cop acabats els estudis de diplomat en investigació
privada i en criminologia i després de treballar quatre anys i mig de detectiu privat
a Barcelona, va sentir que trobava a faltar aquella activitat lúdica i cultural i el 1999
va decidir tornar a casa. Aquella nostàlgia va ser el fonament del col·lectiu de teatre
El Cocou.
Quin és l’origen d’El Cocou?
Quan vaig tornar de Barcelona, en una conversa de bar amb l’Albert Puig, en Xavi Ruiz
i la Maira Comalat, parlàvem de fer un teatre diferent, dèiem que estàvem cansats
de fer vodevils i pujar a l’escenari per intentar fer riure; volíem fer obres que diguessin
alguna cosa, provocatives, que la gent sortís del teatre reflexionant, indignada o
contenta, o pensant sobre l’espectacle, però no pensant si ho havíem fet bé o malament
i si érem o no graciosos; volíem portar el públic a la reflexió, a plantejar-se coses...
i d’aquí en surt El Cocou.
Tu abans ja havies fet teatre...
Sí, vaig començar als 8 o 9 anys. La Montse Fontbona i la Neus Llinars ensenyaven
els nanos a pujar dalt de l’escenari, i intentàvem fer una obra de teatre. Ens trobàvem
els divendres, era una activitat extraescolar. Vaig anar fent teatre al Centre Moral, fins
que als 17 o 18 anys en Mingo (Domingo Parera) em va agafar per fer una obra;
després vaig entrar als Pastorets fent de Mataties amb la direcció de Salvador
Fontbona i Domingo Parera, i després, quan hi va haver el canvi i en Baldomer Torrent
va agafar la direcció dels Pastorets vaig continuar fent de Mataties i Jonàs. Amb això
vaig anar aprenent, perquè feia de Mataties amb en Kai (Jordi Puig) i assajava amb
gent que en sabia. Quan tenia 22 anys vaig trobar feina del que havia estudiat i me’n
vaig anar a Barcelona..., desconnectes del que era el món del poble, i llavors ho
enyores... A mi m’encantava fer de detectiu, però et planteges o treballar o viure...
t’has de decidir.
T’ha ajudat la feina de detectiu per fer teatre?
Sí, perquè la feina de detectiu consisteix a obtenir informació, i per fer-ho la majoria
de vegades has d’anar amb mentides, fent un paper, t’has de presentar com la persona
que no ets... Has de tenir control del cos, saber estar en un lloc, saber formar part
d’un paisatge sense que et delatis.
Tornant als orígens d’El Cocou, dius que vosaltres volíeu fer un teatre diferent
del que es feia al Centre...
Sí, el que es fa al Centre és vodevil i del gènere de la comèdia... Bé, jo hi surto i
continuo fent-hi teatre... és divertit... No reneguem ni molt menys del teatre del
Centre, hi ha molt bona col·laboració, en Domingo ens ha ajudat en aquesta última
obra de La batalla de l’Ebre... però el que El Cocou pretén és fer un teatre que sigui
reflexiu, dir alguna cosa, no fer un teatre de Festa Major, volem fer un teatre crític,
que cridi l’atenció...
I per què el nom d’El Cocou?
Ve del nom amb què aquí a Arenys de Munt, i només a Arenys de Munt, designem els
castells de sorra. Enlloc més fan servir aquesta paraula per referir-s’hi, ni a Arenys
de Mar... per tant, és una manera de fer veure clarament que som d’Arenys de Munt.
I el perquè d’aquesta paraula... no hi ha cap motiu concret, en qualsevol cas està
relacionada amb la Riera, amb la sorra, amb els arenys, i és per tant un nom bastant
identificatiu. A més, la fonètica és rotunda: Cocou! Curt i fàcil de recordar.
Repassem la vostra trajectòria. Comenceu el 1999 amb ‘Civilitzats, tanmateix’,
de Carles Soldevila. Per què aquesta obra?
Sí, es va estrenar el 4 d’abril de 1999. Érem l’Albert Puig, la Maira Comalat, en Xavi
Ruiz i jo. A l’obra es planteja una situació en la qual un matrimoni i un amic han de
començar de zero en una illa deserta després d’un naufragi. Nosaltres també començàvem
de zero, hi havia un cert paral·lelisme amb l’argument. A l’obra es planteja la possibilitat
de muntar un trio i tenir relacions sexuals entre tots tres. Parlàvem de sexe, per tant,
i ens agradava trencar un tabú. A més, al final de l’obra es planteja que un món sense
la institució del matrimoni pot funcionar...
És un bon punt de partida per presentar la vostra posició ideològica...
Sí. Ens va agradar per això. I es van fer petons a l’escenari, una cosa que aquí al
Centre no ho havíem fet mai. Acabàvem l’obra amb un petó, que va ser una mica una
revolució al teatre d’Arenys de Munt... A part d’això, també al pròleg d’Antoni Cantallops,
escrit per ell, es plantejava si el sistema de la família és bo i si hi ha altres possibilitats...
era una mica trencador.
Després vàreu fer l’espectacle ‘Segle XX: Poesia i Revolució’...
Sí, la direcció i la idea eren d’Antoni Cantallops. Era un recull en què hi havia vídeo,
recitació de poesies i cançons, interpretades per la Maira, representatives del segle
XX. Va ser l’espectacle que va voltar més: a Girona, a les festes de Gràcia, dos cops
a les Cotxeres de Sants, a la Universitat de Barcelona, i a Celrà i a Barberà del Vallès.
I després ja vénen els Pastorets...
Sí, ara aquest 2005 serà el sisè any que els fem, els dos primers anys van ser els
castellans i els tres últims els musicals. Tot va venir quan al Centre Moral en Baldomer
va deixar de fer els Pastorets i la junta ens va venir a buscar per fer-los. Vam dir que
sí, però amb la condició que poguéssim fer els Pastorets que nosaltres volguéssim,
encara que no tinguessin res a veure amb els que es feien fins llavors. Volíem fer una
cosa diferent de l’Estel de Natzaret, i vam buscar un text, que ja s’havia representat
aquí, als 80, dirigit per Salvador Fontbona, que era El naixement de Jesús o els
Pastorets catalans, de Lluís Millà, del 1932. Fins i tot vam anar a veure la família
de Millà per informar-nos de per què els havia fet d’aquella manera, per què els dimonis
parlaven castellà i els pastors no els entenien. Era una paròdia de la mesura que hi
havia hagut en l’època de la dictadura de Primo de Rivera que imposava que tota obra
havia de tenir un 20 per cent de presència del castellà, i Millà ho va recrear fent que
aquest percentatge fos el paper dels dimonis.
I com es van rebre, uns Pastorets amb els dimonis parlant en castellà?
Quan al 1980 els havia fet en Salvador Fontbona sí que va haver-hi problemes. Hi va
haver gent de l’exMoviment que es va queixar, va reclamar respecte... a més, s’havia
creat la barriada de Sant Carles feia poc, hi havia molts immigrants... Després es van
tornar a fer, amb tot el text traduït al català. Amb nosaltres, el 2000 i el 2001, ningú
no es va queixar. Al tríptic de l’obra ja ho explicàvem molt bé, s’hi exposava el que
havia passat, l’origen de l’obra de Millà i les circumstàncies en què s’havia fet.
I per què passeu a fer els Pastorets musicals?
El 2002 vam decidir canviar. Tot va venir d’un dia que una colla veníem de Llívia i
escoltàvem al cotxe Mar i Cel, i vam començar a parlar-ne, ens vam anar animant i
vam decidir tirar-ho endavant, tot i que tenim poca idea de música. Jo vaig escriure
cançons i lletres i quan les donava als actors hi feien la seva aportació, les variaven i
les adaptaven al seu paper... De fet, al programa ja exposàvem amb claredat les
nostres intencions i hi reproduíem la frase de la Casta Diva “podran dir que no canto
bé, però ningú no podrà dir que no he cantat”. Van tenir molt d’èxit, tant que des de
llavors no hem deixat de fer-los. Ara la Montse Fontbona porta la direcció musical i
la Núria Colomer ha aconseguit crear una orquestra, el meu germà dels Skafam també
hi canta... o sigui que amb tres anys hem creat un engranatge cada cop més complet.
Després heu fet feu ‘Sklaus’...
Sí, aquesta obra neix d’uns nanos que estaven estudiant Filologia i havien trobat una
obra en castellà que explicava l’evolució de l’espècia humana, com des d’Adam i Eva
arribem a ser esclaus del sistema capitalista i d’una societat que necessita comprar...
Era en castellà però ells mateixos la van traduir i me la van passar muntada.
Llavors va venir ‘Publikum’. Us vau atrevir amb Peter Handke, Déu n’hi do...
Sí, però vam agafar la idea i en vam fer una adaptació. Per la Festa Major de 2001
l’obra de teatre programada era costumista, de principis de segle, però era molt
curta i faltava temps per omplir, i van proposar als d’El Cocou que féssim una
introducció de mitja horeta. Era Sant Martí, Festa Major, amb la gent que va al teatre
perquè és Festa Major, i vam dir de fer Publikum, l’Albert Puig, jo i en Xavier Vallalta,
que feia de cambrer de bar. És una obra provocativa, en la qual els actors s’encaren
amb el públic, l’insulten, i li retreuen que l’anada al teatre sigui més un acte social
que no pas cultural... bé, hi va haver força malestar. A nosaltres ens va agradar,
però no va ser gaire ben rebuda, el públic se sentia agredit, insultat, i ens van
escridassar... però això vol dir que la provocació va funcionar... vam poder demostrar
el tipus de teatre que volem fer.
Ens queda parlar de ‘La Nau’...
La vam fer el juliol del 2003, per Sant Zenon, el dia del boicot a Sant Zenon. Era
una obra utòpica, com la primera, però la idea principal va canviar una mica. Jo al
final volia lligar l’obra amb el tema de la caiguda del mur i la música de The Wall,
però no va acabar de sortir com jo hauria volgut... L’obra va sortir bé, a la gent va
agradar, però la idea que jo tenia no es va realitzar com m’esperava.
I l’any passat veu fer ‘Tres en joc’. Com va anar ?
Era una obra protagonitzada per la Marta Martori, on una noia ha de decidir amb
quin dels dos nois que la festegen es queda. Ella intenta imaginar-se com serà el
futur amb cadascun d’ells però al final es queda amb la seva millora amiga; és una
obra on es planteja una relació homosexual. Es va representar a Arenys de Munt i
també ens van contractar per participar a la VII Mostra de Teatre Dani Tapias, al
Casal de Sant Andreu de Llavaneres, on vam tenir una acollida molt bona.
A part de teatre, El Cocou feu d’altres activitats...
Sí, col·laborem amb els Skakejats, hem fet algunes presentacions de la Primavera
de les Arts, i fa dos anys vam muntar el pregó de la Festa Major de l’Ajuntament,
que... vaja, mai el pregó d’Arenys de Munt havia sortit dos cops amb mitja pàgina
del diari...
Per què? Què vau fer?
Vam fer córrer que vindria un personatge molt important del món de la política (Jordi
Pujol) i va colar. Nosaltres reclamem que si se’ns demana de fer una cosa se’ns deixi
fer d’acord amb la nostra idea. Sabem on podem arribar i on no; un pregó de Festa
Major ha de ser divertit i descarat, i es va plantejar una caricatura de Jordi Pujol.
Vam aconseguir un cotxe oficial, vam crear molta expectació... i quan va sortir un
nano amb una carota d’en Pujol del maleter del cotxe oficial... doncs sí, hi va haver
gent que es va enfadar, ens van dir que era poc correcte políticament, però bé, ja
era això...
I ara parlem de l’última obra, ‘Llibertat: la batalla de l’Ebre’. Voleu contribuir
a recuperar la memòria històrica, oi?
Sí, crec que s’ha explicat poc la Guerra Civil, a les escoles no se’n parla prou. Tot
el que jo sé d’aquella època és a partir de l’explicació directa de la meva àvia, per
això ho he viscut d’una manera molt humana, poc política; he viscut la guerra com
una cosa màgica, romàntica: no conec el meu avantpassat que hi va estar, el meu
avi, i ho sé tot per les explicacions de la meva àvia.
El text és teu?
Sí, però en realitat és de la gent que va estar-hi. Per exemple, l’expressió “ferida
de sort”, per referir-se a la ferida no excessivament greu que permetia als combatents
tornar a casa, la vaig treure d’un programa de televisió en què tres homes grans
parlaven de la seva experiència a la Guerra Civil.
A l’obra has volgut fer un tribut a l’heroi anònim, encara que tots acaben
lluitant i morint per la República...
Sí, però també acaba amb una referència al Che Guevara, per dir que cal lluitar per
allò que cadascú cregui. A més, els que acaben morint a l’obra no ho fan per la
República ni pels comandaments, ni per Negrín, sinó per la democràcia, per les seves
idees, per la llibertat...
Quins grups o quines obres de teatre t’han agradat especialment?
Algun espectacle de la Fura dels Baus m’ha agradat molt però n’he vist algun altre que
em va atabalar força. Em va encantar l’obra Mein Kampf, que vaig veure al Tantarantana
i que després van fer aquí a Arenys de Munt, en què esquarteraven un pollastre de
veritat en escena..., allà a Barcelona senties l’olor de la sang i tot. El Teatre dels
Sentits d’aquells argentins que van venir al Grec també em va encantar. Em va agradar
L’home de teatre (de Thomas Bernhard), amb Lluís Homar, que feia dues hores de
monòleg a la sala Fabià Puigserver. I els musicals: al Tívoli vaig anar a veure Fama i
em va agradar... d’allà en vas traient idees... t’adones que tampoc no cal fer molta
coreografia: poses música, llums, que la gent quedi impactada i... flipes! Les grans
produccions també, però els clàssics em costen d’aguantar. Tot i que els muntatges
de Shakespeare d’Àlex Rigola, el director d’ara del Lliure, m’agraden molt: és atrevit
i descarat... la manera de plantejar-ho és bona, perquè experimentes sensacions...
com les de Rubianes, que et fa riure molt.
Javier Guallar i Pere Franch
“A l’Escola de Teatre ensenyem a desinhibir-se dalt de l’escenari”
Vosaltres també porteu l’Escola de Teatre del Centre Moral. Com va començar?
Hem heretat l’escola de teatre d’en Baldomer Torrent. Quan ell deixa l’escola, el teatre
a Arenys de Munt queda sense res. Només hi ha el grup gran del Centre Moral, que
fa dues obres a l’any, i nosaltres, però ja està. No hi ha un planter de teatre per a
joves, trobem a faltar un tipus de teatre per passar-s’ho bé, per desinhibir-nos...
I què hi feu, ara a l’Escola?
Ara a l’Escola de Teatre hi ha 25 estudiants de 8 a 14 anys. El Cocou coordina l’escola
i hi aporta els monitors. Va començar a funcionar el febrer d’aquest any, i creiem que
de cara a la temporada que ve augmentarà. L’objectiu d’aquest primer curs era sobretot
ensenyar els nens a estar dalt d’un escenari, i per això vam treballar jocs i activitats
d’expressió corporal. Vam fer que tots estiguessin tota l’estona dalt, el decorat eren
ells mateixos. Al final tothom acabava rient i cridant i així aconseguíem la desinhibició
dalt de l’escenari.

LLIBERTAT, LA BATALLA DE L'EBRE

2011-12-04T02:49:00.001-08:00

... la meva àvia va estar a la batalla de l'Ebre!
Sols en pensar-hi se'm posen els péls de punta!
I ara si la veiessiu sembla impossible que, aquella
senyora asseguda tot el dia prop d'una finestra
mirant el carrer, hagi pogut viure aquells horribles
dies de mort i odi...

Crítica de Joan Francesc Colomer
extreta de la revista Tehac el setembre 05
Format PDF >>>

Fotos de l'espectacle>>>

Interpretada a A. de Munt, A. de Mar, Miravet, LLavaneres, l'Hopitalet i a Gràcia (Barcelona)

TRES EN JOC

2011-12-04T02:48:00.003-08:00

Elisabet, cansada de sortir de festacada cap de setmana, d'enrotllar-se amb el noi de torn i basar la sevavida a lligar i deslligar, es planteja, davant de la seva millor amiga,dues opcions vitals: la primera, al costat de Boris, divertit,extravertit i fidel al "Carpe diem", però poc seriós; lasegona opció és triar en Carles, un metge formal,correcte i de bona família.

Qui triaries tu per compartir la vida?

Interpretada a Arenys de Munt

LA NAU

2011-12-04T02:48:00.001-08:00

Escrita l'any 1969 per Josep Mª Benet i Jornet.

L'espectacle pren com a punt de sortidauna anècdota de ciència-ficció per construir unaparàbola escènica sobre algunes contradiccions dels monsoccidentals.

Què és un món amb parets que no deixen veure l'espai exterior? Llibertat?...

ENCARA MANCA MOLTS MURS PER CAURE !!!

Es representà els dies 6,7,8,9,10,11,12 de juliol de 2002 al Centre Moral d'Arenys de Munt

PUBLIKUM

2011-12-04T02:47:00.001-08:00

Basada en l’obra de “Publikumshimpfung” de Peter Handke (1966).

Estrenada per la Festa Major d'Arenys de Munt, 11 de novembre de 2001, com una introducció a l'obra del Centre Moral.

Interpretada per la companyia El Cocou.

Direcció i adaptació: El Cocou

“No vol ser revolucionaria, sinó desvetllar l’atenció.”
Peter Handke

Interpretada a Arenys de Munt

SKLAUS

2011-12-04T02:46:00.003-08:00

Es la posta en escena del’evolució de l’home en el seu aspecte mésagressiu, com és la llibertat, i la degeneració de lesnormes i neix, creix i ell mateix es crea la seva voluntat.

Poesies d'Sklaus en format PDF >>>

Representada a Arenys de Munt el juliol de 2001

S. XX POESIA I REVOLUCIÓ

2011-12-04T02:46:00.001-08:00

Opinió de Rosa Pastrana:

Es tracta d'un recorregut personal perfets transcendentals de la història d'aquest segle, acompanyatsde poesia i cançons.
La tria dels poemes i les cançons és, com diem personal i, inevitablement, arbitrària.
Cada persona té, suposo, el seu conjunt personal de poemes icançons relacionats en moments de la seva pròpiahistòria, però hi ha poemes tan emblemàtics per aun poble o per a una generació en els quals tots coincidim, ique ràpidament ens transporten a moments molt concrets de lanostra història col·lectiva.

Jo els felicito i els animo a continuar.

Estrena el 2 d'octubre de 1999.

Durada : 1 hora 15 minuts.

Es representà varies vegades a Arenys de Munt, Girona, Barcelona, Celrà i Sabad

"Civilitzats, Tanmateix"

2011-12-04T02:45:00.001-08:00

La primera obra teatral de Soldevila és "Civilitzats, Tanmateix", una comèdia d'un sol acte, escrita el 1921 en plena resplendor de la Barcelona de principis de segle.

Carles Soldevila enfronta el costumisme de la ciutat burgesa amb l'esperit innovador i revolucionari que conviuen en l'època, utilitzant una petita illa del pacífic, un lloc sense ordres, sense costums, sense prejudicis, un lloc per començar una civilització nova...

La companyia El Cocou veu en aquesta obra com el pes de la nostra tradició aristotèlica, judeo-cristiana i cartesiana condiciona la nostra visió de la realitat i que en aquesta societat d'entreguerres comença a forjar-se el capitalisme imperant que ens imposa estructures basades en una societat classicista, excloent, individualista i vertical.

Durada de l'espectacle: 35-40 minuts.

Primera representació al Centre Moral d'Arenys de Munt el dia 4 d'Abril de 1999.

HISTÒRIA DE EL COCOU

2011-12-04T02:44:00.001-08:00

EL COCOUTEATRE entenem el teatre com una eina excel·lent per al desenvolupamentpersonal. No es pretén només formar actors sinó contribuir a la formacióintegral dels alumnes: coneixement d'un mateix, seguretat personal, capacitatd'observació, expressivitat, domini del cos i de la veu, treball en equip,responsabilitat, creativitat...

Com entitat sense ànim de lucrecol·laborem amb l'entitat CENTRE MORAL D'ARENYS DE MUNT en la coordinació ambmonitors a l'Escola de Teatre d'aquesta entitat, així com en l'espectacletradicional de Els Pastorets.

El COCOU neix l'Abril de 1999 ambl'esperit de realitzar un teatre amateur, crític i reflexiu amb la societat.Volem que la gent participi de manera activa en la societat i engendri opinionspròpies al marge de les diferents corrents monopolitzades dels mitjans decomunicació.

La nostra primera obra fou"Civilitzats, Tanmateix" obra de Carles Soldevila. L'acceptació i lacrítica de l'obra ens ajudarà impulsar un nou tipus de teatre al poble: elteatre independent. No depeníem de cap institució. En aquesta obra tinguérem unsuport incondicional de molts companys.

Degut a labona acollida que tingué a la nostra població, Arenys de Munt, ens plantejàremrepetir l'espectacle al carrer realitzant teatre a la fresca a mitjans dejuliol a petició de la Biblioteca Sant Martí.

Després amb "s. XX, Poesia i Revolució"augmenta considerablement la nostra fama, representant l'espectacle per lesFestes de Gràcia a la Plaçadel Diamant, a la Casaokupada dels Quimics a Girona, Celrà, Barberà del Valles, UB (Central), ...

Posteriorment,representarem "Sklaus" , "PUBLIKUM", “LA NAU” i “TRES EN JOC” totes versions lliuresadaptades a les nostres necessitats, l'any 2005 en Joan Mas va escriure i dirigir “LLIBERTAT – LA BATALLA DE L'EBRE” on participaren entre actor i tècnics més de20 joves, els quals viatjarem a les terres de l'Ebre per parlar amb gent itrepitjar l'escenari de la batalla així com visitarem els museus de “LES VEUSDEL FRONT”. El dia 24 de juny de 2005 la vam representar i començarem a caminaramb la “Llibertat - ... “ tornarem a l'Ebre on visquérem moltes sensacionsentre altres poblacions de Catalunya. Després d'aquella experiència continuarem les nostres col·laboracionsamb el teatre local d'Arenys de Munt i l'any 2007 vàrem crear una versió deBang, Bang you are dead què anomenàrem“BANG